Excursionisme Montfranc

Que mai falti una muntanya als teus somnis

Travessa dels Ports

Imatge

Roques de Benet

IBP=431

A cavall de la serralada Prelitoral catalana i el Sistema Ibèric, el Parc Natural dels Ports està situat al sud de Catalunya, tocant amb la Comunitat Valenciana i l’Aragó i presenta una bona diversitat de valors naturals. Se’n poden destacar les comunitats vegetals d’interès biogeogràfic, la reserva de cabra salvatge i l’impressionant sistema de coves i avencs.

La nostra idea va ser realitzar una ruta circular de 5 dies amb inici i final a la població de Paüls, seguint més o menys la ruta anomenada Estels del Sud, fent bivac les dues primeres nits i dormint als refugis de Font Ferrera i de Caro les dues següents. Això va suposar portar a sobre el menjar i tot l’equip necessari per cuinar i passar la nit al ras. El que més va afectar a la nostra travessa va ser el gran cabdal d’aigua dels barrancs, rius, torrents i tota mena de corrents d’aigua que uns casos ens va obligar a canviar el itinerari previst, i en altres treure’ns i posar-nos les botes per poder passar els guals o saltar per les pedres, amb el temps que suposa realitzar en aquestes maniobres. Tenint en compte això descriuré l’itinerari indicant el temps de pas i així us podreu fer una idea.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:

Primer dia: Paüls – bivac dels Aiguamolls (Arnes)

18,02 km – 892m ↗. – 741m ↘

  •  Km. 0,0 – 12:40 Paüls. Hem deixat el cotxe davant de l’alberg dels Ports que es troba al primer carrer a la dreta que fa pujada tal com arribem al poble. Continuem pel mateix carrer i anem prenen els carrerons que anem trobant i que sempre pugen. Es tracta d’arribar al extrem nord del poble.
  • Km. 0,59 – 12:53 Cementiri. (371m) Pal indicador. Veiem les marques de la ruta Estels del Sud, una estel de color blau que ens recorda el logotip d’una coneguda entitat financera. Deixem el poble per un camí de carro que s’endinsa en un bosc de pi.
  • Km. 2,08 – 13:20 El camí travessa el Barranc del Morellà, a l’esquerra trobem la font de mateix nom, fem una llaçada i continuem pujant poc a poc enfilant el Barranc de l’Escudelleta.
  • Km. 2,50 – 13:27 Deixem el camí de carro i agafem el camí a l’esquerra que al poc comença a pujar de debò pel barranc.
  • Km. 4,81 – 14:51 Coll de la Gilaberta (941m) Pal metàl·lic indicador. A la nostra esquerra tenim la Punta del Aigua (1093m). Un extens prat enmig d’uns bons exemplars de pi roig ens convida a aturar-nos i fer un most. Continuem baixant pel bosc en direcció SW. Aviat tindrem una panoràmica fabulosa de les Roques de Benet punt de referència cap on ens dirigim.
  • Km. 5,69 – 15:32 Pou de les Creuetes del Lloà. Es tracta d’una construcció de pedra seca que aprofita una feixa per protegir el preuat líquid, tres branques unides per una quarta fan de porta. Mes endavant trobem les restes de la masia.
  • Km. 6,96 – 15:58 Barranc de Sant Joan. El travessem sense problemes per sobre d’un parell de pedres.
  • Km. 7,92 – 16:19 Mas de Fandos en runes. Bifurcació. Pal indicador: “Ruta alternativa en cas de crescuda del barranc” tenim el pressentiment que la seguirem. Decidim acostar-nos al Estret del Boter per veure quines son les possibilitats i veiem que son nul·les l’aigua del Barranc dels Estrets baixa amb força i omplint tot el ampla de la llera. Tornem enrere i continuem per la variant, que primerament travessa a gual el torrent, per continuar guanyant alçada a continuació i planejar després paral·lel al barranc.
  • Km. 9,50 – 17:08 Baixem fins a trobar-nos de nou l’itinerari marcat.
  • Km. 9,96 – 17:18 Estem al costat de les restes d’un corral o petit mas, poc abans de creuar el Barranc d’En Piqué i sota la cara nord de les Roques de Benet, amb el Faralló, el Cap de Gos i el Castell, molt fotogènics.
  • Km. 10,04 – 17:34 Barranc d’en Piqué, s’uneix al barranc dels Estrets per la nostra esquerra formant una mullera que ens obliga a saltar pels blocs de terra i herba intentant endevinar quins ens aguantaran el pes. Comencem a pujar per dins del bosc al coll de la Terra.
  • Km. 10,69 – 17:53 Creuem una torrentera amb poca aigua i sortim a un camí de carro que abandonem de seguida per la dreta i continuem pel bosc de pi, sempre sota les vigilants Roques de Benet.
  • Km. 11,06 – 18:01 Coll de la Terra (669m) Sortim al camí carreter que hem creuat abans just al coll, ara veiem clarament les parets NW de les Roques de Benet. Ens aturem per fer un most. Continuem pel camí carreter.
  • Km. 11,25 – Bifurcació deixem a la nostra esquerra el camí que porta al Coll de Membrado. Continuem baixant per la dreta. Km. 12,17 – 18:30 Cruïlla. Pal indicador. Enllacem amb la carretera asfaltada que per la dreta ens portaria a Horta de Sant Joan. Continuem per l’esquerra. A ponent veiem el cordal de les Gronses.
  • Km. 13,14 – 18:44 Coll de Blanco (610m) a la dreta tenim la Paller (751m) continuem per l’asfalt. Entrem a la Vall de Lliberós.
  • Km. 13,40 – 18:47 Coll de la Valera, trobem el Mas del mateix nom i als pocs metres, seguint les marques, deixem l’asfalt i agafem una drecera per la dreta que ens estalvia un bon tros de carretera i que ens portarà fins un camí cimentat que agafarem per la dreta.
  • Km. 14,49 – 19:06 Aparcament i Punt d’informació del Riu dels Estrets. Continuem cap a ponent, travessem el barranc del Lliberós per un pont de fusta i entrem als estrets. Camí ben cuidat que transcorre paral·lel al riu dels Estrets que s’obre pas entre la carena de Roques que formen la Falconera (804m), la Mola de Guasc (677m) i la Roca del Duc (672m) de S a NE i els contraforts que baixen de les Gronses de S a NE i les Moles dels Niarnets de E a W. Tram espectacular ple de piscines naturals com la Cadolla de Magí i el Toll Blau i estrets com el de Lliberós i el d’Arnes.
  • Km. 17,17 – 19:58 Hem sortit dels Estrets i ens trobem al gual per on teníem pensat travessar el riu tal com senyala el mapa però es impossible, veiem que seguint el camí per el que veníem pot ser una alternativa. El riu fa un gran meandre i el camí el retalla unint els dos extrems més pròxims entre si.
  • Km. 17,63 – 20:19 Gual dels Aiguamolls. Malgrat que el cabdal és molt important i passa per sobre de les pedres que formen el pas, l’amplada del riu ens permet travessar-lo prèvia maniobra de treure botes i pantalons llargs. L’aigua és freda però els peus a aquestes alçades fins i tot ho agraeixen. Deixem el camí que continua cap al nord i enllaça amb la carretera que va a Arnes passant pel Mas d’Albanell i pugem per l’esquerra paral·lels al riu fins que trobem un lloc planer on muntar el bivac.
  • Km. 18,02 – 20:46 Bivac. Fi de l’etapa.

Segon dia: bivac dels Aiguamolls (Arnes) – bivac del Barranc de les Marrades (Beseit)

25,39 km – 1004m ↗. – 862m ↘

  • Km. 0,0 – 08:49 bivac dels Aiguamolls (Arnes). Continuem pel caminet que vam agafar ahir i anem a parar a la mateixa carretera que porta a Arnes que vam comentar a l’etapa anterior.
  • Km. 1,11 – 09:16 Bifurcació. Pal indicador. Després de passar a tocar de Mas d’Albanell, deixem l’asfalt i agafem el camí carreter que surt per l’esquerra en direcció E-SE i als pocs metres deixem el que per l’esquerra continua cap al Mas Nou i continuem per la dreta en direcció S.
  • Km. 2,51 – 09:40 Collet Roig (596m). El camí que planejava un cop passat el corral Nou ha canviat a direcció SW i ha anat pujant, ara continua sense guanyà gaire alçada més.
  • Km. 4,25 – 10:21 Coll de la Creu (600m). Bifurcació. Per l’esquerra podríem seguir per una carretera que porta fins a Arnes. Entre els arbres, i en direcció NE, encara podem veure la silueta de les Roques de Benet. Continuem en lleugera baixada en direcció S-SW.
  • Km. 5,26 – 10:41 Mas d’en Colet. Com la majoria dels masos que anem trobant a prou feines s’aguanten les parets. Ens endinsem en un bosc de pi.
  • Km. 5,52 – 10:48 Ens trobem amb el Riuet de les Valls. En direcció S contemplem la Moleta del Molló (889m) que ens servirà de referència una bona estona. Continuem en direcció SE endinsant-nos en un congost. A l’esquerra tenim lo Blau (842m) i la carena de la Ballestera amb cotes entre 850 i 866 metres, a la dreta els contraforts de la Moleta del Molló, com ja comentava abans, i la Punta de l’Àliga (747m). El camí i el seu entorn ens recorda el del Estrets que vam fer ahir. Parets verticals com la Roca Grossa i pous d’aigües cristal·lines que a prou feines frenen l’ímpetu de l’aigua del riuet.
  • Km. 7,26 – 11:33 Mas de les Valls. Porta de la Vall de Cuniller, racó preciós envoltat de formacions rocoses, on les aigües dels barranc de l’Escaleta i de l’Aixamenu, que s’han unit uns metres més amunt, es prenen un descans i donen color als prats que l’envolten. Creuem el riuet per un gual de pedres que ens soluciona el pas. Cruïlla. Pal indicador. Per l’esquerra aniríem al Barranc de les Tosques i el Coll de Miralles, per la dreta a Arnes. Continuem rectes en direcció al Coll de Xertó i Beseit (SW) endinsant-nos a la Vall del Cuniller amb pendent progressiva de menys a més.
  • Km. 8,06 – 12:16 Coll de Xertó (724m) Comencem una llarga baixada, també progressiva, en aquest cas de més pendent a menys.
  • Km. 10,18 – 12:52 Riu d’Algars. Després de passar per la Caseta del Ganxo arribem al riu que serveix de límit entre Tarragona i Terol. El gual que uneix les dos ribes no presenta cap garantia d’estalviar-nos un bany però de moment deixem les motxilles i ens acostem a visitar el Toll del Vidre seguint el camí carreter que per la dreta ens acostaria fins a Arnes pel Coll de la Creu.
  • Km. 10,65 – 13:02 Toll del Vidre. Piscina natural, salt d’aigua amb tobogan inclòs on la gent a l’estiu s’aboca per gaudir d’aquest lloc idíl·lic. Tenim la sort de veure’l amb aigua a vessar i sense gent, que més podem demanar. Tornem per on hem vingut.
  • Km. 11,13 – 13:11 Tornem a ser al gual on definitivament tornem a treure’ns botes i pantalons llargs i el creuem a gual maleint les pedres que se’ns claven sense pietat, fred apart. Ens trobem ja a la província de Terol i després d’un llarg revolt entrem al Barranc de la Cova i ataquem el coll que ens donarà accés a Penyagalera. Pugem entre el Serrall de les Clapisses a l’esquerra i les Feixes del Faralló i Penyagalera a la dreta.
  • Km. 13,97 – 14:25 Coll de Pelele (899m) lloc adient per aturar-se i recuperar forces abans de rematar l’ascensió. Continuem baixant una seixantena de metres de desnivell fins al barranc que formen les Feixes del Faralló i el contrafort SW de la Punta de Penyagalera i pugem per aquest últim, amb curtes ziga-zagues primer, i pel mateix fil de l’espero després, per salvar els darrers quasi 200 metres de desnivell que ens falten per fer cim.
  • Km. 15,23 – 15:30 Punta de Penyagalera (1029m) punt més elevat d’aquesta serralada que rep el nom per la seva forma de vaixell segons es miri des de cert angle. Punt Geodèsic de panorames dilatats. En direcció NE albirem tot el reguitzell de carenes que hem anant recorrent avui, fins arribar a les Roques de Benet, cap el SE fins el Caro, cap al S-SW les Moletes d’Arany. I com no podia ser d’una altre manera ara toca baixar, primer en direcció NW i després ja en direcció SW, resseguint tota la carena del Penyagalera i després decididament per la Solà de l’Estès entre penya-segats de roca conglomerada.
  • Km. 19,34 – 17:07 Riu Ulldemó. Recorre la Vall de Mulera i que s’uneix al Matarranya a l’alçada de la serralada de la Solana d’Ulldemó que fa de barrera natural. Tornem a fer la maniobra de descalçar-se per poder travessar-lo. Un cop a l’altre banda pugem fins agafar el camí cimentat que més endavant es converteix en carretera asfaltada fins a Beseit. No cal dir que aquet tram es fa molt i molt pesat.
  • Km. 22,80 – 18:22 Hem arribat a Beseit, pel carrer la Pesquera i fins a la cruïlla amb San Roque, a l’esquerra hi ha una zona verda. Enfront hi ha alguns bars, entrem en un que tenen com a reclam patates braves i entrem de cap. Ens fotem unes cerveses, unes braves i uns entrepans i per avui ja hem sopat. Sortim i ens anem a cercar un lloc per fer el bivac d’avui. Seguim el carrer San Roque (S) que surt al carrer Pilar que a la seva vegada surt al carrer Calvario per on sortim del poble. Seguint la carretera per on passa el GR-8, travessem el barranc del Comellassas, i el barranc de les Marrades. En aquest punt la carretera fa una corba de 90º a la dreta i per sobre veiem un camp abandonat amb herba alta que ens farà de bon coixí.
  • Km.25,39 – 20:41 Bivac a prop on el barranc s’uneix al riu Matarranya.

Tercer dia: bivac del Barranc de les Marrades (Beseit) – Refugi De Font Ferrera

20,30 km – 960m ↗. – 354m ↘

  • Km. 0,0 – 08:14 Bivac. Baixem el marge que ens separa de la carretera asfaltada i continuem per ella. La carretera va paral·lela al riu Matarranya. Observem l’aprofitament del terreny pel cultiu i els fruiters, restos de massos: Mas del Pistón, Mas de Joanet, Mas de Lluvia… a mesura que ens acostem a la Fenellosa el riu ens mostra algunes cadolles prou fondes.
  • Km. 4,24 – 09:24 Aparcament de la Fenellosa. Fins aquí es pot arribar en cotxe. Deixem l’asfalt i continuem pel ample camí de terra i entrem pel Estret de la Fenellosa.
  • Km. 4,53 – 09:29 Abric de la Fenellosa. Creuem el riu per un pont i ens acostem al prat on es troba l’abric, un ramat de cabres pasturen tranquil·lament i no surten corrents, això ens permet fotografiar-les còmodament. L’abric de la Fenellosa es localitza a la base d’un penyal calcari d’uns vuit metres d’altura, que mostra orientada al Nord una paret vertical perpendicular al curs de l’aigua. Conserva importants pintures rupestres d’estil esquemàtic, que representen una escena de munta de antropomorfs sobre èquids i signes. El fris pintat mesura 1,9 m. Està compost per vuit figures, algunes dobles, mantenint una línia horitzontal. La seva distribució és la següent: home – quadrúpede, dos quadrúpedes, dos grups home i animal i dos cercles, home en peu sobre quadrúpede. Totes estan pintades en vermell i estan tornades cap a l’esquerra, mirant al riu. Els animals són èquids, i els homes no munten sinó que estan posats sobre el seu llom. Tornem al camí i continuem en direcció sud.
  • Km. 5,18 – 09:45 Font i Àrea recreativa del Prat de la Mina. Zona planera al costat del riu equipada amb taules i bancs i que ara es troba buida i desolada. Aviat s’acaba el camí ample i trobem les primeres passarel·les que ajuden a no mullar-se els peus en alguns trams. Anem vorejant com poden el riu evitant ficar-nos al aigua que baixa amb força.
  • Km. 5,55 – 09:56 El congost s’estreny i després d’una llarga passarel·la veiem la primera dificultat. En mig del riu uns grans blocs provoquen que l’aigua formi uns petits salts per tots dos costats, per l’esquerra un cable a manera de passamans ens indica que normalment es puja per allà. No queda més remei que treure’ns les botes i els pantalons i pujar amb l’ajuda del cable, son uns 5 metres d’equilibris per no ser arrossegats per l’aigua. Aquesta és la entrada triomfal al Parrissal. A partir d’aquí la tònica es pot resumir en vorejar, passarel·la, saltar per les pedres, treure botes, caminar pel l’aigua, travessar el riu cap una banda, després cap l’altra, posar botes i així fins a perdre el compte de les vegades que ho fem.
  • Km. 8.17 – 14:00 Gúbies del Parrissal. Lloc mític dels Ports per la seva bellesa i espectacularitat.  En aquest punt el congost s’estreny i arriba en la seva banda sud a nomes de 2 metres d’amplada i les parets verticals gairebé s’aixequen 100 metres pels dos costats. Sembla ser que en èpoques molt seques es pot passar caminant. Com podeu imaginar pel que anem explicant això, hores d’ara, és una utopia. No podríem continuar sinó fos perquè en Gabriel, el guarda del refugi De Font Ferrera, ha equipat un camí amb cadenes i grapes per tal de pujar pel costat nord i baixar pel cantó sud i evitar el congost. Es tracta del Pas del Romeret, es podria considerar una ferrada però no te cable de vida per tant s’ha d’anar amb compte sobre tot al baixar pel cantó sud on hi ha els trams més llargs i verticals.  El camí comença a l’esquerra del salt d’aigua  que crea un dels torrents que baixant de les Moletes d’Arany ( al menys en el nostres cas queia aigua) i s’enfila guanyant alçada amb ajuda d’algun tronc, cables i alguna cadena, fins que arribem a la part més alta. Aquest camí a més d’evitar el congost ens permet gaudir de les formacions rocoses que ens envolten. Una gúbia és un estri per tallar fusta amb el tall que pot tenir diferents formes per tal d’aconseguir la talla desitjada, pot ser per això al veure les formes que prenen les roques poden entendre el perquè del nom. Gúbies del Parrissal. Baixem amb molt de compte de no relliscar ni fer caure pedres.
  • Km. 8,46 – 15:14 Cantó sud. Podem observar l’estretor de l’entrada i per no treure’ns un altre cop les botes fem una arriscada maniobra de salts per les pedres amb l’ajuda dels pals. Continuem amb la mateixa tònica descrita abans. Sembla que no s’acabi mai.
  • Km. 10,17 – 17:19 Punt on s’ajunten el Barranc de Millers per l’esquerra i el de Coscollosa per la dreta. Pugem pel camí que segueix el Barranc de Millers fins el Pont de la Guimerana.
  • Km. 10,47 – 17:48 Pont de la Guimerana. No es tracta de cap pont sinó d’un altre congost que separa la carena que baixa del Tossal de Tall Nou per l’esquerra i la continuació del Cingle de la Coscollosa per la dreta. A l’altre banda tornaríem a ser un altre cop a Catalunya. Moment de desolació, impotència i desmoralització momentània. No podem creure el que estem veient. El congost te una codolla prou fonda i cap equipament per poder travessar-lo. Fem la prova de passar sense motxilla i sense roba i l’aigua arriba al coll, tot s’ha de dir que no som molt alts però això no és cap consol. Desprès de sospesar la situació i el perill d’acabar amb la motxilla a l’aigua, sembla que l’única solució és buscar un camí alternatiu. Mirant el mapa veiem que l’opció més curta, que no per això deixa de ser molt llarga, és tornar fins on s’ajunten els barrancs, pujar fins el coll de la Ferrera i tornar a agafar el itinerari previst a l’alçada de les Portelles. Una odissea. Ens consolem, ens donem ànims per continuar i tirem cap avall.
  • Km. 10,88 – 18:36 Tornem a ser al punt on s’ajunten els barrancs, travessem el de la Coscollosa i agafem un camí que no sembla molt clar però que tira a munt, aviat sortim a un camí carreter i el seguim. La pujada és forta i continuada, se’ns fa molt pesat, però ens ho prenem amb calma.
  • Km. 12,90 – 20:05 Sortim a dalt de la carena (1155m), el Coll de la Ferrera (1138m) queda més a la dreta, a l’esquerra tenim el Pic de la Coscollosa (1229m). Comprovem que hi ha cobertura i truquem al refugi perquè sàpiga en Gabriel que arribarem tard. Fem un most per recuperar forces i continuem pel camí carreter en direcció a la Punta de la Rail (SW).
  • Km. 18,58 – 22:09 Camí carreter del itinerari previst inicialment. Per l’esquerra aniríem al Barranc de la Coscollosa per on hauríem de haver vingut, continuem per la dreta cap al refugi.
  • Km. 20,04 – 22:33 Bifurcació. Deixem el camí carreter i agafem el corriol a la dreta. Sembla que ja ho tenim! Aquesta pista semblava interminable.
  • Km. 20,30 – 22:40 Refugi de Font Ferrera (1200m). Per fi! En Gabriel ens estava esperant amb el sopar a taula. Quin plaer més luxós, tot sap a gloria. Després de sopar al llit. Encara mai he dormit en un refugi tant be com aquell dia.

Quart dia: Refugi de Font Ferrera – Refugi de Caro

19,64 km – 589m ↗. – 606m ↘

  • Km. 00,00 – 09:14 Refugi de Fon Ferrera (1200m). Una reconfortant dutxa, un bon esmorzar i a caminar toquen.  Seguim el caminet que baixa fins al camí carreter que passa a prop del refugi. Seguim marques del GR-7 que no deixarem fins arribar al refugi e Caro.
  • Km. 00,46 – 09:24 Bifurcació. Cap a l’esquerra i uns metres enllà coincideix amb el GR-8, que van agafar ahir a l’alçada de les Portelles i continua fins al refugi de Caro a part d’enllaçar amb la xarxa de camins carreters dels Ports. Agafem el camí carreter i el seguim per la dreta (NE) travessant una bona pineda.
  • Km. 01,29 – 09:37 Bifurcació. Abandonem el camí carreter i agafem el camí que surt per la dreta (E-NE). Encara seguim pel bosc. Guanyem alçada poc a poc i més endavant passem per la Font del Bassiol. Anem gairebé paral·lels i per sota de la carena que formen el Negrell, la Punta de la Devesa i la Punta de l’Enderrocada fins que el Barranc dels Cirers ens separa.
  • Km. 03,75 – 10:25 Bifurcació. Sortim al camí carreter que per l’esquerra ens portaria al refugi de Font Ferrera, el seguim per la dreta i als poc metres passem una tanca i continuem en direcció NE.
  • Km. 05,35 – 10:55 Bifurcació. Deixem el camí carreter que baixa cap al SE i que més endavant es bifurca passant ben a prop del Pi Gros o Pi del Retaule i del Pare Faig o Faig del Retaule. Queda pendent per un altre ocasió. Continuem pel camí en direcció NE tot planejant per  la mateixa carena o molt a prop i amb panorames que es van obrint cap els dos costats, cap al NW veiem el Tossal de l’espada, el Pont de la Guimerana i el Pic de la Coscollosa. Cap a la vessant de la nostra dreta (SE) s’estén la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports .
  • Km. 08,96 – 12:17 Refugi Mas del Frare (1200m) Està tancat però manté una zona lliure oberta amb llar de foc i entarimat de fusta per dormir. El paisatge ha canviat tancant-se les vistes. El refugi es troba en uns prats envoltat d’antigues feixes, a l’esquerra s’aixeca la serralada de Serrassoles , el seu punt més alt és a 1300m (snm) i per la dreta baixen els contraforts de la Mola dels Conills (1325m) Continuem amb una petita pujada (NE)i després baixem fins agafar un altre camí carreter que seguim en direcció E-NE.
  • Km. 09,64 – 12:29 Coll de l’Assucar (1179m)A la dreta surt el camí que vorejant la Roca del Catinell baixa cap a la fageda, és el PR-C 82, uns metres per davant trobem el Mas de Joan el Negre. El camí comença a perdre alçada i s’obre el panorama sobre la Canal de la Sitja i el Barranc de la Vall, a la dreta veiem la Mola dels Conills i els seus contraforts, les Faixes Tancades, la Joca i la Mola de la Bota (S), també anirem aproximant la mirada a les Moles de Roudora, el Montsià i el Delta del Ebre (SE)
  • Km. 11,84 – 13:00 Font de la Llagosta (1024m) Després d’un revolt molt tancat a la dreta trobem aquesta font, queda a la dreta per sota del camí i nosaltres la vam veure exultant, amb l’aigua sobreïxin, fins i tot, per sobre del tub. Aigua fresca i bona. Al mapa la marca més endavant. El camí comença un llarg i ample revolt cap a l’esquerra tot envoltant el turó que ens queda a l’esquerra.
  • Km. 12,56 – 13:14 Bifurcació. Deixem el camí carreter que s’enfonsa per la vessant sud en direcció a l’Àrea de lleure de la Vall. Abans de continuar voltant l’esmentat turó ens acostem a les roques que es desprenen del turó i formen el vessant dret del Barranc de Barretes. Tant si pugem dalt com si ens acostem al prat de la seva esquerra, les vistes sobre el barranc amb les Moles de Roudora a la dreta, la Roca de Migdia (873m) a l’esquerra i el Delta al fons, son magnífiques. Tornem fins el camí i continuem envoltant el Turó.
  • Km. 13,04 – 13:31 Bifurcació. A l’esquerra un corriol ens porta a la Cova del Vidre. Cavitat 170, això és el que diu la placa que hi ha a sobre d’una roca a l’entrada de la cavitat, de grans dimensions amb dues parts diferenciades, la primera correspon a l’entrada com si d’una balma gegant es tractes i la segona que cal descobrir al fons de la primera, de sostre baix i parets que donen caliu d’estança. En aquesta cova s’han localitzat diferents tipus de material, tant del neolític antic cardial, com perforadors, trepans, utensilis de molta, i com d’altres de l’epipaleolític microlaminar com gratadors i laminetes. Tornem al camí i el seguim en direcció N-NE guanyant alçada paulatinament. Caminem a l’empara del Cim del Marturi (1343m) que s’aixeca a la nostra esquerra i la seva carena que s’allarga formant la Carena de Marturi fins al Coll de Pallers cap a on ens dirigim després de passar pel racó de l’Avellaner.
  • Km. 16,47 – 15:37 Coll de Pallers (1214m) A la nostra esquerra tenim la carena de Marturi i a la nostra dreta la carena que puja cap el Caro. Baixem per mig del bosc de manera pronunciada i fent alguna llassada, després es suavitza la pendent.
  • Km. 17,70 – 16:03 Coll de Carrasqueta (1083m) Bifurcació. Pal indicador. Sortim a la carretera que per l’esquerra porta a l’àrea recreativa de Cova Avellanes i que pel Grau de Carlares i el Barranc de Millers i les Portelles arribaríem al refugi de Font Ferrera. Continuem per la dreta en direcció a l’Esquirol. La presencia del Caro (1442m) es fa evident. Passem per l’urbanització i el restaurant del Port.
  • Km. 19,51 – 16:42 Bifurcació. Després de passar una bifurcació de pujada, que segons el mapa ens porta al refugi, que no fem cas, i que deixem a l’esquerra, arribem a l’autentica bifurcació on podem veure una cadena i l’aparcament per els vehicles que s’acosten al refugi. La prenem per l’esquerra i en pocs metres arribem al refugi.
  • Km. 19,64 – 16:44 Refugi de Caro (1090m) enclavat al mig del bosc es molt acollidor i els seus guardes, la Maria i el Mario faran que us trobeu d’allò més bé. Molt recomanable.

Cinquè dia: Refugi de Caro – Paüls

21,96 km – 921m ↗. – 643m ↘

  • Km. 00,00 – 08:26 Darrera etapa de la ruta que ens durà al punt d’inici. Sortim del refugi i pugem per les escales en direcció nord i NW després tot seguint les marques del GR-7 que seguirem fins el final de l’excursió. Guanyem alçada al principi i poc després anem baixant fins agafar el camí carreter.
  • Km. 00,87 – 08:45 Bifurcació. Enllacem amb la pista forestal que per l’esquerra ens portaria al Coll de la Carrasqueta i la seguim per la dreta la deixem uns metres per agafar una drecera a la dreta i ens tornem aincorporar.
  • Km. 02,84 – 09:19 Bifurcació. Deixem la pista i agafem el camí que s’enlaira per l’esquerra guanyant alçada amb força.
  • Km. 03,60 – 09:49 Coll dels Llinars (1182m) Guanyem l’altiplà de Llinars, continuem en direcció N-NW sense gaires desnivells.
  • Km. 05,24 – 10:18 El camí gira marcadament cap al NE, a l’esquerra a la planúria del fons podem distingir els bous que pasturen aliens a la nostra marxa. A la nostra dreta s’obre el panorama sobre els Plans de Manduria.
  • Km. 06,19 – 10:37 Coll d’en Caubet (1107m) Bifurcació deixem a la dreta el camí que baixa cap el Barranc del Bosc negre.
  • Km . 06,82 – 10:49 Coll de Carabasses (1067m) Continuem baixant fent algunes llassades.
  • Km. 07,58 – 11:01 Refugi de les Clotes (1004m) Tancat i sense serveis. Continuem en direcció NE a l’esquerra i per sota de la carena que baixa de les Crestes del Clot de l’Oró.
  • Km. 08.36 – 11:14 Coll dels Eriçons (964m) Comencem a guanyar alçada. Cap al NE podem veure la Punta de la Savineta (983m)
  • Km. 09,93 – 11:50 Punta de l’Edrera (1084m) Estem dalt de la carena i les vistes son espectaculars cap a les dues bandes, continuem per la mateixa carena, passem per la Punta de Marranya (1086m) i ens acostem a la capçalera del Barranc dels Enformadors que baixa per la nostra esquerra.
  • Km. 11,42 – 12:16 Bifurcació. Per l’esquerra se’ns uneix el camí que puja pel fons del Barranc esmentat.
  • Km. 11,93 – 12:37 Mas de Maraco. Uns metres abans hi ha un pou on es pot treure aigua.Continuem guanyant alçada.
  • Km. 12,58 – 12:50 Coll d’Alfara (1135m) A l’esquerra (NW) tenim l’Espina (1181m) i a la dreta (SE) la Punta del Bassiol (1168m) Deixem a l’esquerra el camí (PR-C 185) que es dirigeix a les Muntanyoles i a l’Àrea recreativa de la Franqueta. Continuem guanyant alçada.
  • Km. 13,29 – 13:08 Coll de l’Enrejolada (1117m) Deixem a la dreta el PR-C 185 que baixa pel Barranc del Salt en direcció a Montaspre. Anem baixant a buscar el fons del Barranc del Pouet passant prèviament pels Ginjolers.
  • Km. 15,15 – 13:45 Barranc del Pouet (924m) punt més baix del barranc, sortim per la dreta i comencem a pujar.
  • Km. 15,96 – 14:07 Coll del Camp (949m). A l’esquerra tenim la Moleta del Camp (1073m) i a la dreta els contrafort que baixa de la Tossa (1154m) Comença la despietada baixada cap a l’Àrea recreativa de Sant Roc, pas previ per arribar a Paüls. Baixem del dret fent curtes llassades.
  • Km.17,49 – 14:36 Bifurcació. Per la dreta ens acostem a la Font del Teix, racó privilegiat, indispensable per recuperar forces i refrescar-se amb les seves aigües. Creuem el barranc del Camp i continuem planejant en direcció N-NE.
  • Km. 19,09 – 15:12 Coll d’en Guasc. (489m) Continuem baixant.
  • Km. 19,53 – 15:20 Àrea recreativa de Sant Roc. A pocs metres de l’ermita trobem aquests equipaments molt freqüentats. Continuem per la carretera asfaltada que ve de Paüls.
  • Km. 21,96 – 16:10 Paüls. Alberg dels Ports. Fi de l’etapa i de la travessa.

Veure ruta a Wikiloc

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: