Excursionisme Montfranc

Que mai falti una muntanya als teus somnis

Et recordo Albert…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Caminava l’altre dia per Montserrat, per no perdre la sana costum, en direcció al coll dels Pollegons quan, arribat al punt on la roca del Rave es fa més present, vaig tombar la vista, com faig sempre des d’aquest indret, per poder admirar la silueta de l’agulla del Sentinella, emmarcada entre el Rave i la Campana de manera concloent.

Els records flueixen al meu cap i s’amunteguen com una presentació d’imatges a gran velocitat. Va ser el 7 d’octubre del 1989 quan juntament amb l’Edu i l’Albert escalàvem l’aresta d’aquest monòlit per l’elegant via GEDE. Una experiència inoblidable i que juntament al dia que vam fer el Cavall han marcat una fita dins de la meva trajectòria escaladora.

De retruc, com no podia ser d’una altre manera,  recordo a l’Albert i els dies que vam passar junts, tots tres, escalant a Montserrat.

Els anys 80 van ser pot ser, pel que respecta a mi,  els de una activitat significativament més gran si la comparem amb la resta i, sens dubte, la que més m’ha gratificat.

L’Albert es va unir a la nostra cordada de la ma de l’Edu i ens vam estrenar a la via del Carles de la Gorra Frígia el 9 de juliol del 1988. Malgrat que es veia que era un xic reservat vam fer una solida amistat, com sols passar als que es troben, en algun moment, als extrems d’una mateixa corda.

Després d’aquella escalada van venir altres com la normal de la Momieta; la Stromber, la Badalona  i la del Adrià de la Gorra frígia; les arestes Brucs de l’Agulla de l’Arbret, la Carnavalada, les Savines, la Vespa i la Filigrana; la que hi faltaven spits a la Magdalena inferior, la canaletes de la Panxa del Bisbe i la GEDE del Sentinella. Totes i cada una d’elles viscudes molt intensament i ara des del record em semblen insuperables pels moments compartits i que mai es repetiran.

Avui fa 22 anys que l’Albert ens va deixar però, el seu record encara es viu entre les roques de Montserrat que, a prou feines durant 2 anys, van ser el nostre nexe d’unió.

Et recordo Albert…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 2 Març 2012 by in Histories, Muntanya and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: