Excursionisme Montfranc

Que mai falti una muntanya als teus somnis

Itinerari de les ermites de Montserrat

Tebes i Tebaida des del camí a Sant Dimes.

Tebes i Tebaida des del camí a Sant Dimes.

En la historia montserratina es contempla el nombre de dotze el conjunt eremític, argument referendat pel Papa Benet XIII, quan el 11 de març de 1409 erigí en abadia el monestir de Montserrat i ordenà que aquest sustentes dotze ermitans i que aquest seria el nombre màxim permès. Aquest numero va ser ratificat pel capítol general del 1547 en que s’indicava “que per la quietud de la muntanya de la Mare de Déu de Montserrat … que a partir d’ara no hi hagi en ella més de dotze ermites amb els seus dotze ermitans, segons les constitucions d’ells ho resen.” Tot i això hem de comptar la ermita de Santa Anna ordenada construir per l’abat Garsias de Cisneros l’any 1498 a unes sis-centes passes de distància d’on  es trobava l’antiga construcció, i que es va destinar com a parròquia de les ermites i on residia el vicari.

Les ermites estaven agrupades en dos zones, separades pel torrent de Vallmala o de Santa Maria, anomenades Tebes, la més al sud, i Tebiada la més al nord, noms que es van inspirar en Egipte, terra d’anacoretes en els primers temps del cristianisme i el punt culminant Sant Jeroni va prendre el nom de Tabor, lloc on tradicionalment es diu que va tenir lloc la transfiguració de Jesucrist.

En la regió de Tebes que pertanyia al bisbat de Barcelona es trobaven les ermites de Sant Jeroni, Santa Maria Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan, Santa Caterina i Sant Jaume i a la de Tebaida, que pertanyia al bisbat de Vic, es trobaven Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, Sant Anna, la Santíssima Trinitat, la Santa Creu i Santa Elena i Sant Dimes.

Per pujar a les ermites hi havia tres camins. El primer és el que pujava per les escales de Santa Anna manades fer per l’abat Garsias de Cisneros, el segon i més ràpid, era l’escala dreta, que pujava des de l’hort del monestir fins a l’ermita de la Santa Creu i que ja existia al 1494 i el tercer el que pujava  per la capella de Sant Miquel.

El primer itinerari que figura com habitual es remunta al segle XVI i així ens ho explica Enric Cock quan ho va fer al 1585: “La primera ermita està a sobre del monestir en una roca penjada i és dedicada a Sant Dimas, el bon lladre, es pugen sis-cents graons que estan dins unes roques; prop d’aquesta es troba la de la Santa Creu o Santa Elena i d’allà per un bonic camí es va cap a Sant Benet. Una mica més alt està l’ermita de la Santíssima Trinitat d’allà una altra vegada es puja a la de Sant Salvador. Aquestes cinc ermites no estan molt lluny una de l’altra. Deixades aquestes a l’esquena es puja a poc a poc a Sant Antoni i d’allà a la darrera, Sant Jeroni, la més alta de totes, edificada gairebé al cim Des de San Jeroni es baixa cap a l’altra vessant de la serra i roques, on hi ha cinc ermites, convé saber: la Magdalena, la més bonica i alta d’allà, estan enganxades les de Sant Onofre i Sant Joan Baptista, una amb l’altra una mica més avall. De enllà es baixa a Santa Caterina. Vista aquesta es puja per unes escales de fusta a Sant Jaume des d’on es veu el monestir. La darrera i més baixa de totes les ermites és la de Santa Anna, parròquia de totes, on tots els diumenges i festes vénen a sentir missa obligats “.

L’itinerari realitzat està basat en aquest antic itinerari, malgrat que degut al tancament al públic en general de l’escala dreta, s’ha invertit el recorregut i adaptat per donar-li un perfil circular. Així doncs aquest té com inici i final el Pla de les Taràntules, on es troba l’estació superior del Funicular de Sant Joan.

Km. 00,00 Pla de les Taràntules, l’abandonem per la dreta en direcció N seguint el camí nou de Sant Jeroni, deixant el camí que surt en direcció SE cap al monestir per Sant Miquel i el que va cap a Sant Joan al SO.

Km. 00,10 Deixem a la dreta el camí que baixa a la Plaça de Santa Anna, per on tornarem després. Ens dirigim cap a la Roca de la Gorra Marinera on ja podem veure les restes de l’ermita de Sant Jaume.

Km. 00,38 A tocar de la Roca de la Gorra Marinera agafem un corriol que puja fent ziga-zagues per la canal de la seva esquerra.

Km. 00,45 Arribem al collet que forma la Gorra Marinera i la roca veïna. Aquí podem deixar les motxilles i enfilar-nos per les restes d’escala d’obra i esglaons tallats a la roca fins abastir la bretxa que presenta el mur de les restes de l’ermita de Sant Jaume. Val la pena atansar-se a la terrasseta que s’aboca al vuit en direcció a la Vallmala i el monestir. Tornem a baixar pel mateix lloc que hem pujat fins al collet i continuem baixant pel corriol que ens conduirà al camí de Sant Joan.

Km. 00,74 Camí de Sant Joan, per l’esquerra tornaríem a l’estació del funicular. Seguim per la dreta per l’ample camí que condueix a Sant Joan.

Km. 00,81 Bifurcació. Pal indicador. Per la dreta comencen les escales que pugen per mig de la canal en direcció a Sant Onofre i Santa Magdalena. Aquest era l’únic camí per arribar a l’ermita veïna de la de Sant Joan. Deixem l’ample camí de Sant Joan que accentua la pujada i agafem el corriol que surt a l’esquerra,  es tracta de l’antic camí de Collbató al monestir.

Km. 00,94 Bifurcació. Després de vorejar el contrafort que baixa de Sant Joan arribem a una mena de collet, abans de que el camí giri a la dreta i tiri avall el deixem i busquem, a la nostra dreta, un camí desdibuixat que travessa uns matolls i que als pocs metres desemboca en un altre corriol més marcat que agafem també cap a la dreta fins a una gran llenca de roca per on baixarem fins que arribem als primers arbres del bosquet existent. Seguim el corriol ben marcat i arribem a Santa Caterina.

Km. 01,13 Santa Caterina. Oculta per la vegetació ens trobem amb la balma on encara es podem veure les restes de la teulada de l’antiga ermita i que ara te dues construccions d’obra independents, on no es difícil trobar-nos amb alguna persona que hi viu provisionalment. Uns metres més enllà hi ha una cisterna d’aigua en bon estat que s’utilitza habitualment. El camí surt per l’esquerra d’on hem vingut i passa pel costat de la cisterna esmentada i amb l’ajut d’unes cordes i cables a manera de passamans superem uns metres una mica costeruts. El camí gira cap a la dreta, travessem una llenca de roca i tornem a entrar en un bosquet.

Km. 01,31 Bifurcació. Enllacem amb el camí de l’Artiga i continuem per la dreta pujant els darrers metres esquivant algun que altre tronc caigut.

Km. 01.41 Sant Joan. Rètol informatiu. Sortim just on acaba el camí cimentat i comença l’escala de pedra que en pocs metres ens situa al nivell de la balma on es trobava l’ermita. En cara es poden veure vestigis del que va ser restaurant de Sant Joan abandonat als anys 80. Uns metres més avall veiem una capelleta construïda en record d’aquesta ermita per l’abat Miquel Muntades el 1869. Continuem per la terrassa protegida per una barana de fusta que ens permet gaudir de les vistes amb seguretat fins arribar a un punt estret on passem entre el mur i la roca a la veïna balma de Sant Onofre.

Km. 01,49 Sant Onofre. Aquest pas antigament estava barrat i per arribar calia fer-ho per l’escala de setanta graons que puja per la canal de llevant des del camí de Sant Joan, per on hem passat abans.  Era una de les més reduïdes i amagades; sense hort al costat per falta d’espai, el tenia al peu. Encara podem veure la cisterna i les canals excavades a la roca per conduir fins aquesta l’aigua de pluja. Continuem cap al extrem de la balma fins arribar a les escales de pedra.

Km. 01,54 Escales de Santa Magdalena. Baixant arribaríem al camí de Sant Joan, just enfront de la bifurcació amb el camí vell de Collbató. Pugem els esglaons que son prou alts perquè ens ho prenguem amb calma. Encara podem veure a la paret els ferros per on passava la barana del passamans, també hi ha les restes d’una corda que va passar a millor vida. Un cop dalt el camí fa unes llaçades i s’arriba a un collet.

Km. 01,64 Collet entre la Miranda de Santa Magdalena a ponent, la cota 407 a migjorn, la Magdalena Inferior al nord i la Gorra Marinera a llevant. Continuem pujant fent ziga-zagues uns pocs metres.

Km. 01,70 Santa Magdalena. Trobem les restes escampades en un terreny que ha estat desbrossat i amb un rètol informatiu. A pocs metres pel camí que puja al cim de la Miranda de les Magdalenes hi ha un mirador natural sobre la Vallmala i la regió de Tebaida amb la Gorra Frigia just a la nostra esquerra. No cal dir que ens podem acostar fins a l’esplèndid mirador de la Miranda de les Magdalenes. Tornem al collet pel mateix camí que hem pujat.

Km. 01,75 Collet esmentat abans. Continuem baixant per l’esquerra fent un parell de llaçades i encarem les escales de Jacob encaixades entre la Magdalena Inferior a l’esquerra i la Gorra Marinera a la dreta.

Km. 01,93 Camí Nou de Sant Jeroni. Pal indicador. Vers la dreta arribaríem a l’estació superior del funicular de Sant Joan. Continuem per l’esquerra vorejant les roques de l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena superior i la Gorra Frígia. Camí ampla i aeri amb bona panoràmica sobre el monestir i Tebaida.

Km. 02,53 Mirador de la Plantació. Amplia terrassa empedrada i amb barana que ens permet una ampla panoràmica de la banda sud i ponent de Montserrat. Tornem al camí i continuem en direcció a Sant Jeroni sense deixar en cap moment aquest ample camí.

Km. 03,82 Bifurcació. Pal indicador. Per la dreta trobem el camí vell de Sant Jeroni per on seguirem un cop tornem de Sant Jeroni. El camí continua cimentat i fa un revolt molt pronunciat per tal de guanyar alçada abans de ficar-se en el torrent que s’obre pas entre l’Albarda Castellana, a la nostra esquerra, i el Moro a la nostra dreta.

Km. 04,34 Bifurcació. Pal indicador. Deixem el camí de Sant Jeroni i agafem el camí que puja ràpidament fent ziga-zagues.

Km. 04,42 Les Pinasses. Coll i bifurcació. Per l’esquerra surt un corriol que ens durà al cim de l’Albarda Castellana, al front el camí baixa cap al Camell de sant Jeroni i camí dels Francesos, seguim per la dreta guanyant alçada poc a poc.

Km. 04,57 Camí Nou de Sant Jeroni. Tornem a sortir a aquest camí a poc metres abans d’un marcat revolt a la dreta i de seguida arribem al punt més septentrional de l’itinerari.

Km. 04,63 Sant Jeroni. Després de desenrunar l’antic restaurant que s’aixecava on prèviament hi havia l’ermita de Sant Jeroni tan sols queda una terrassa on la gent s’entreté en aixecar tota mena de fites. És difícil fer-se una idea de com deuria ser aquesta ermita. Per suposat des d’aquí es poden guanyar els 70 metres de desnivell que en uns 200 metres de distància ens separen del cim més alt de Montserrat (1237 m). Tornem pel mateix camí fins a la bifurcació amb el camí vell de Sant Jeroni.

Km. 05,47 Bifurcació. Pal indicador. Baixem per l’esquerra per anar a buscar el torrent de Santa maria. Tot just arribem trobem una bifurcació.

Km. 05,50 Bifurcació. Pal indicador. Deixem el camí vell de Sant Jeroni i agafem el corriol que continua en direcció SE cap a la Serra de les Lluernes, guanyant alçada progressivament.

Km. 05,90 Bifurcació. Voregem el peu de la roca del Cap de Mort i quan arribem al torrent que baixa per la seva dreta ens trobem el camí que puja a Sant Antoni. El camí puja amb força i cal estar atent a les marques blaves per no embolicar-nos més del compte.

Km. 06,08 Sant Antoni. Trobem a la dreta un hortet que sembla que està conreat, a l’esquerra una gran cisterna en l’extrem de la balma, uns passos més endavant i estem a la terrassa amb vistes, hi ha una taula amb bancs de fusta que ens permeten gaudir de una de les millors vistes del Cavall Bernat. La balma està obrada i serveix d’aixopluc d’escaladors i habitants eventuals. Tornem al camí de la Serra de les Lluernes.

Km. 06,27 Tornem a agafar el camí que havíem deixat per pujar a sant Antoni. Continuem per l’esquerra en direcció SE.

Km. 06,37 Bifurcació. Deixem a l’esquerra un corriol que ens duria al Cavall Bernat. Trobarem un parell més en pocs metres.

Km. 07,21 Bifurcació. Per l’esquerra tenim el camí de la Canal Ampla que enllaça amb el Camí de l’Arrel, per la dreta el camí que enllaça amb el Camí Vell de Sant Jeroni a prop del Pla dels Ocells. Continuem rectes.

Km. 07,31 Bifurcació. Deixem a l’esquerra un corriol que enllaça amb el PR C-19 passant pel collet que formen l’Elefant i els Flautats i que després tornarem a trobar en el seu altre extrem. El camí puja amb força per guanyar un collet.

Km. 07,51 Bifurcació, Deixem a l’esquerra un corriol que ens duria al cim de la roca de l’Elefant.

Km. 07,60 Collet. A l’esquerra tenim l’elefant i a la dreta la roca de la Prenyada. Continuem vorejant l’enorme mola de la roca de l’Elefant sense perdre gaire alçada.

Km. 07,66 Bifurcació. Hem vist ja restes del que va ser l’ermita de Sant Salvador i ara agafem un corriol a l’esquerra que ens acosta en pocs metres.

Km. 07,71 Sant salvador. El més espectacular és la balma i la cisterna que es troben just en la roca que forma la trompa de l’Elefant. Per arribar a la cisterna gairebé està abocada al vuit. Tenim la immensa mola de la roca de Mòmia a tocar. La Balma està obrada i habilitada com a refugi d’escaladors, excursionistes o habitants temporals. Tornem fins a la bifurcació.

Km. 07,75 Tornem a estar a la bifurcació i comencem a baixar per l’esquerra fent un munt de ziga-zagues.

Km. 08,04 Bifurcació. Enllacem amb el PR C-19. Ara continuarem per la dreta per acostar-nos a Sant Benet que està a tocar.

Km. 08,15 Sant Benet. Capella restaurada pels oblats benedictins en la dècada de 1960 i habilitada com a refugi de muntanya, propietat del monestir i regentat per la F.E.E.C. El que podem trobar de l’antiga ermita son les feixes que formen terrasses, una cisterna que encara abasteix d’aigua el refugi i les canalitzacions fetes a la roca per recollir l’aigua de la pluja. Tornem fins a la darrera bifurcació pel mateix camí.

Km. 08,26 Bifurcació. Deixem a l’esquerra el camí per on hem baixat abans des de Sant salvador i continuem per la dreta seguint el PR C-19.

Km. 08,56 Bifurcació. Deixem a l’esquerra el camí que el altre extrem hem trobat després de la Canal Ampla, com hem comentat abans. Costa de veure doncs s’enfila entre els arbres canal amunt.

Km. 08,67 Santíssima Trinitat. El primer que trobem és una construcció moderna, restaurada però amb la porta enfonsada i que s’acostuma fer servir d’aixopluc. Les restes d’aquesta ermita son les més grans que podem trobar, hi ha una bona cisterna i fins i tot una paret sencera. Continuem cap el SE.

Km. 08,80 Cruïlla. Pal indicador. Ens creuem amb el camí de l’Arrel GR-4 i GR-172, i per l’esquerra ens duria a Santa Cecilia i per on continua el PR C-19. Per la dreta aniríem a la Plaça de Santa Anna. Continuem baixant pel camí que sembla recórrer tots els bonys de la carena.

Km. 08,98 Canvi de direcció. Hem de prestar atenció, abans d’arribar al darrer bony que ens separa de Sant Dimes hem de baixar per la dreta, amb molta cura, per una llenca de roca al final de la qual veiem una creu i un camí.

Km. 09,04 Camí de les ermites. Una gran creu ens dona la benvinguda, antigament a totes les ermites hi havia una creu semblant. Girem a l’esquerra per acostar-nos a Sant Dimes.

Km. 09,07 Escala Dreta. A la nostra trobem l’escala dreta, construïda al 1499 per l’abat Cisneros, inutilitzada per Benito Uria al 1778 i tornada a reparar totalment al 2008. Un rètol ens recorda que es d’utilitat privada i una corda ens barra el pas. Aquesta escala va a parar als jardins del monestir i era el camí que es feia servir per fer el recorregut de les ermites i com a camí ràpid de connexió. Continuem uns metres més.

Km. 09,12 Sant Dimes. Bé de fet ens trobem amb una curiosa entrada. Les restes d’un mur que tancava la balma i a l’extrem esquerra una petita porta de ferro que a prou feines si es podria passar de genolls. Un cop passat el mur enderrocat una reixa ens tanca el pas del camí que puja fins a on es trobava l’antiga ermita i on ara hi ha una construcció moderna que entre altres coses acull un observatori meteorològic. Malgrat tot això es tracta d’un racó encantador amb magnífiques vistes de Tebes i Tebaida. Tornem per on hem vingut.

Km. 09,19 Bifurcació. Deixem a l’esquerra el caminet que ens acosta a l’ermita de la Santa Creu o Santa Helena. Un rètol ens diu que també és propietat privada. Aquesta ermita va ser reedificada en la dècada dels 60 i hi va habitar el pare Estanislau Llopart, substituït pel pare Basili Girbau fins el 2003 en que va morir. Podeu veure una entrevista que es va fer per TV3 en aquest enllaç. Continuem reculant fins trobar de nou la creu i continuem en direcció O-NO fins que trobem el torrent que baixa de la Mòmia i girem en direcció S-SO, passem un parell de llenques de roca, on encara podem veure els barrots que aguantaven la barana de ferro que antigament es feia servir com baranes, i creuem un parell de torrents.

Km. 09,86 Bifurcació. Deixem a la dreta l’antic camí de les ermites que continua fins a Sant Benet i seguim per l’esquerra per abastir el collet que forma la roca de l’Elefantet.

Km. 10,09 Bifurcació. Enllacem amb el camí del monestir i per on passen el GR-4, el GR-172 i el PR C-19, camí que hem creuat després de visitar la Santíssima Trinitat. Per la dreta podríem tornar a Sant Benet o continuar fins a Santa Cecilia pel camí de l’Arrel. Continuem per l’esquerra.

Km. 10,24 Bifurcació. Estem a l’anomenada Plaça de Santa Anna. Creuem el camí vell de Sant Jeroni, per l’esquerra baixaríem al monestir pel Pas dels Francesos o Estret de Gibraltar i per la dreta aniríem a Sant Jeroni. Continuem rectes en direcció O-NO.

Km. 10,29 Santa Anna. Plafó informatiu. Desembrossada recentment, es poden veure les feixes i la cisterna amb la seva font que en els 70 encara es feia servir i que ara està inservible. Continuem i travessem el Torrent de Santa Maria per pujar en direcció a Sant Joan.

Km. 10,47 Deixem a la dreta la Cova i font de Santa Anna Vella i continuem pujant  pel camí per on discorre el PR C-19.

Km. 10,87 Després d’uns revolts pronunciats enllacem amb el camí que va de Sant Joan al Pla dels Ocells  pel Pas del Trencabarrals. Continuem per l’esquerra.

Km. 11,16 Enllacem amb el camí nou de Sant Jeroni. Per la dreta aniríem a Sant Jeroni. Continuem per l’esquerra.

Km. 11,25 Pla de les Taràntules. Estació superior del funicular de Sant Joan. Tornem a estar al punt d’inici de l’excursió. Final.

Anuncis

4 comments on “Itinerari de les ermites de Montserrat

  1. Jaume
    4 Desembre 2012

    Només t’ha faltat visitar l’ermita de St. Martí, situada sota la Gorra Frígia.

  2. montfranc
    5 Desembre 2012

    Aquest itinerari tan sols visita el conjunt eremític històric que consta de dotze ermites, més la de Santa Anna que va ser afegida per l’abat Garsias de Cisneros i destinada al monjo vicari dels ermitans.

  3. Olga
    28 Octubre 2013

    Fantàstic! Compartim interessos, pel que veig. He trobat un tresor que feia temps buscava.
    L’ermita que se’m resisteix és la de Sta. Caterina que no acabo de trobar… potser el proper dia…
    Gràcies per compartir!
    Olga

    • montfranc
      29 Octubre 2013

      M’alegro moltíssim Olga. Precisament el proper dia 9 torno a fer aquesta excursió pels amics d’Uolala, si estiguessis interessada m’ho dius. Salut!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13 Desembre 2011 by in Excursions, Muntanya and tagged , , .
%d bloggers like this: