Excursionisme Montfranc

Que mai falti una muntanya als teus somnis

Bassegoda

Membres de C.A.M. Base al cim del Bassegoda

El Bassegoda és d’aquestes muntanyes que reuneixen un major nombre d’al.licients que altres muntanyes de major envergadura. Té una silueta característica que pot distingir-se fàcilment a gran distància des de moltes altres muntanyes en un radi de 360 º. Es troba a la comarca de l’alta Garrotxa, en un entorn privilegiat de gran bellesa i amb racons sorprenents que ens permeten traçar un interessant itinerari, tant d’aproximació com després de baixada i que ens va deixar amb ganes de tornar. L’itinerari que vam recórrer és circular amb inici i final a l’aparcament que hi ha entre el Pont del Pas dels Aures i el Passant d’en Roca al qual s’arriba per una pista des del nucli de Sadernes, al terme municipal de Sales de Llierca. Cal assenyalar que en època de màxima afluència la pista pot estar tancada ja en el seu inici, que hi ha diferents zones d’aparcament al llarg de la pista, totes elles molt limitades, i que si es vol trobar plaça en dia festiu més val arribar d’hora.

L’aproximació la vam iniciar creuant el bonic pont medieval de Valentí i resseguint la riera de Sant Aniol, la qual vam tornar a creuar després del Molí de Riu, per arribar al petit embassament de captació d’aigua del Gomarell. Vam continuar pel estret pas que formen el Salt de la núvia i el cingle Trencat, vam travessar la Gorja del Citró i vam arribar al bell racó del Goleró, on vam creuar de nou la riera per un pont penjant de recent construcció. Després d’una curta estona vam arribar al lloc anomenat el Prat on vam creuar per última vegada la riera, fent servir un gual de pedres, i vam enllaçar amb el GR-11 que ja no vam deixar fins al coll de Principi. En aquest tram vam caminar per la imponent fageda del Bac del Mas del Forn fins arribar al Coll Roig (829 m). Poc abans d’arribar vam trobar, a l’esquerra el camí que condueix fins a les ruïnes de l’ermita de Sant Vicenç de Principi. Des del coll vam continuar fins a les restes de la masia de Principi i després, ja en forta pujada fins agafar la pista que porta al coll de Principi (1127 m). Vam continuar pujant per la pista fins al Pla de la Bateria, on s’inicia el camí ben marcat que ens va conduir fins al tram equipat amb cadenes i algun ressalt metàl.lic que ens va ajudar a arribar al cim. En aquest tram ombrejat vam trobar una mica de neu que va posar a prova els nostres dots equilibristes.

La vista panoràmica des del cim és dilatada en totes direccions i ens va entretenir una bona estona mentre anomenàvem totes les muntanyes conegudes.

Com el sol s’havia amagat i l’airet no feia molt agradable l’estada, vam decidir baixar fins el ressalt inferior per menjar un mos. Després de reposar forces vam continuar vorejant el ressalt en direcció sud-sud-oest en lloc de baixar per la tartera que porta a Coll de Riu per aconseguir el llom del contrafort que baixa del cim i al que anomenen el Caire de Comadells, el qual vam seguir per un caos de pedres fins al collet de Santa Maria on vam enllaçar amb el camí que condueix, ara ja mes còmodament, fins a l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles, anomenada així pel costum de les dones de canviar les agulles que portaven per altres que havia clavades a la roba de la imatge. És un santuari d’origen romànic del segle XII d’una sola nau i absis semicircular amb una finestreta centrada. Té dues portes d’entrada, una cap al sud i una altra cap a ponent, aquesta darrera possiblement d’una època posterior a l’altra. De la façana de ponent s’eleva elcampanar d’espadanya d’un sol ull, descentrat. Vam deixar l’ermita per un camí que baixava a través d’un bosc de pi roig, on vam poder contemplar un grup de cérvols que corrien en sentit ascendent, i després de passar pel Collet de Vinardell vam arribar a Ca n’Agustí, enorme masia als peus del Bassegoda i el Martanyà, excel lent mirador en un entorn que convida a descansar. El camí continuava travessant un magnífic castanyeda i poc després vam agafar el desviament a l’ermita de Sant Feliu de Riu. Va ser construïda al segle XII amb una única nau acabada en un absis semicircular, que en la part central té una finestra de doble esqueixada. La nau està coberta amb una volta apuntada. Després de la visita vam pendre un corriol que en pronunciada baixada ens va conduir a la pista principal que ja no vam deixar fins a arribar de nou a l’aparcament.

Una excursió inoblidable i que podem qualificar sense por a exagerar com imprescindible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 6 Març 2011 by in Excursions, Muntanya and tagged , , , , .
%d bloggers like this: